Què són?
Les xarxes socials et permeten conèixer gent i tenir amigues i amics arreu del món.
Pots compartir informació alhora amb tots els teus companys i companyes, i pots conèixer altres cultures i costums.
Pot ser però, que algunes persones que hi tinguin accés en facin un mal ús, i això afecti negativament a la teva vida personal, tot i així, seguint alguns consells.
La majoria de perills son evitables!
10 coses que hauries de saber i tenir controlades
- Quan et dones d’alta a un nou compte i fas clic a la casella “accepto” sense llegir-ne el text, has de saber que estàs cedint els drets de les teves dades personals al proveïdor (Facebook per exemple).
- A les xarxes abunden els perfils falsos. És molt fàcil fer-se passar per un altre, mentir sobre l’edat etc. L’únic perfil que no et pot enganyar és amb el que hi tens un contacte o coneixes físicament
- A Internet, no tothom és amic. No quedis amb les persones que coneguis mitjançant la xarxa. I si quedes amb algú, avisa el teu pare o mare o algun amic o amiga i queda en un lloc públic. Cites amb “desconeguts” ni una.
- Pensa molt bé les fotos que penges. Un cop penjat a la xarxa és incontrolable l’ús que se’n faci. No pengis res que et molestaria veure penjat al passadís del teu institut
- És denunciable que pengis o pengin informació o fotos d’altres persones sense el seu consentiment
- Inventa contrasenyes difícils i fes servir un àlies (nickname) que només coneguin les teves amigues i amics. Canvia sovint de contrasenyes a les xarxes socials i el correu electrònic. Crea un nou compte per a la xarxa social, no el mateix del correu personal.
- Si et molesten per la xarxa digues-ho ràpid a pares o tutors. Cal respectar la resta de membres del grup
- MAI donis dades personals com el núm. de mòbil, adreces... etc.
- Si reps correus estranys desconeguts o dubtosos, poden ser virus, no els obris i elimina’ls.
- Configura bé el grau de privacitat que vols donar a les teves dades des del primer moment.
Recorda:
Les pantalles ens ajuden a vincular-nos d’una manera més directa, han aparegut noves formes de relacionar-nos i, amb aquestes, noves pràctiques afectivosexuals que mereixen visibilització, com és el cas del sèxting:
- El sèxting és una pràctica sexual consentida, acordada i desitjada per les persones implicades. Es tracta de l’enviament de material (fotografies, vídeos i/o missatges) de caràcter íntim i sexual.
Però abans d’enviar qualsevol fotografia, tingues present aquestes coses:
- Has de conèixer quina seguretat i privacitat té el teu dispositiu
- No cedir davant de qualsevol pressió ni xantatge!
- No ser partícip del sèxting: ni creant-lo ni reenviar cap fotografia i/o vídeo. Estaries fent sexpreading.
El concepte sexpreading fa referència a una violència vinculada sovint a la pràctica del sèxting. És a dir, quan el contingut d’aquestes imatges es difon sense el consentiment de la persona que hi apareix.
Si qui ha realitzat el contingut i qui hi apareix és conscient i està d’acord amb la seva difusió és pornografia. Si no ho és, es tracta d’una agressió sexual.
Conseqüències:
La difusió d’aquests continguts pot afectar la nostra vida familiar, escolar, laboral… pot derivar en assetjament o ciberassetjament i comportar greus problemes de salut física i psicològica.
Conductes de ciberassetjament:
- Amenaces directes: assetjament per missatgeria instantània o SMS (missatges amenaçants o desagradables), fer avisos inapropiats, usar noms d’usuari semblants fingint ser una altra persona, bombardeig d’SMS.
- Robatori de contrasenyes, suplantació d’identitat: alteració de missatges de la víctima, suplantació en els xats, presentar la víctima com a agressor.
- Blogs, fotologs: quan s’usen per danyar la reputació, publicar fotos reals o trucades.
- Ús o creació de webs amb continguts ofensius: publicació de dades personals.
- Enviament de fotografies o vídeos per correu electrònic, SMS o MMS: enregistrar fets d’amagat (per exemple als vestidors), contra la voluntat de la víctima o d’agressions.
- Enquesta d’Internet amb voluntat ofensiva, per exemple: “Qui és la que està més bona de l’Institut” o “Qui és el més imbècil de l’IES.
- En els jocs multiusuari: insults, amenaces, llenguatge obscè o agressiu.
- Enviament de programes brossa: virus, subscripció a llistes de pornografia, col·lapse de la bústia de la víctima, etc.
Hi ha estudis que corroboren que els efectes del ciberassetjament sobre la victima poden ser pitjors que les agressions físiques, tot indicant que les emocions que més freqüentament tenen les víctimes envers aquest tipus de situacions són les de disgust, tristesa, por, solitud, frustració…
Grooming:
- Conjunt d`estratègies que una persona adulta utilitza per guanyar-se la confiança dels menors a través d´internet amb lafinalitat d´optenir satisfacció sexual (imatges de menors despullats o realitzant actes sexuals).
- Esta directament relacionat amb la pederàstia i la pornigrafia infantil
